Cel lila i blau
No sé si el que visc és més que un somni
o tot es torna d’un color difícil de mirar.
Jo només la vaig mirar i al dir-li: Som-hi!
Ella va somriure, portant-me a la mar,
mentre baixàvem pel riu cercàvem niu.
Els robins i esmaragdes quedaven lluny
de tanta bellesa inabastable, el nord era u…
Entre les algues, a la sorra, tot ja era dos i infinit
el seu cos sóc ara, sol i or s’abracen i atrapen.
I era al mig de la mar i la dansa donava onades,
mentre t’acariciaves et donaves a les fades.
Veles de seda dibuixaven senyeres enceses
vaig dir-te: Dona, va… deixa el peix i canvia l’eix,
la ingravidesa era insegura i el destí eixia,
seguia el seu curs entre llunes nues.
Els terratrèmols de les terres ocultes
despullaven les nues onades on s’amagaven.
Navegàvem junts i ara ajuntem les juntes
d’aquest vaixell que xala amb el vent.
Serem d’imatge on no ens reflectim,
mentre eixim del lloc, del foc i el temps.
No podré saber mai si hi ha o no final,
però ara m’apropo on el pop tenyia i eixia.
