La carretera és profunda
La carretera és profunda
Corbada i coneguda,
tornem a casa,
viatge desconegut
per la nova companya,
que s’inquieta i m’abraça,
suau, tendra, amable.
I amb les ungles afilades,
ja domina el meu temps…
però aquí no hi ha pas rellotges,
no hi ha joc. No res. Res més.
Més que uns escacs
que has deixat damunt l’alba,
podríem fer taules i jugar,
quedar en paus,
acabar la guerra,
entre tu i jo… treva…
I veure si el món
se’n assabenta
no hi ha més morts
als camps de batalla.
Però per la televisió
tot és tan gris
que hem preferit sortir,
tornem a refer el camí
ara ja coneixem
que va quedar-ne ahir
i tornem a morir.
