Amer
El núvol dins el poble,
el poble dins els ulls,
la teva imatge nua mira
el que et dic i sóc.
Serem per sempre lliures
per això ara som el que som
l’ombra del somni que arriba
on la passió no dorm la sort.
No hi haurà cadenes ni mites
on les portes dibuixen somriures,
entre les mirades dolces
s’amaguen les imatges tortes,
la bona estrella du la teva llum
i bevem el perfum dins el fum.
I mentre espero sense esperar,
mentre alimento el somniar,
penso que ja no puc ni vull pensar,
que potser millor no dir res…
I fer un poema com full en blanc,
doncs les paraules no calen
saps com ens hem estimat,
només sé que els teus ulls
mai no m’han donat un comiat
i tan sols amb això
he crescut més, t’he desitjat
i així per fi he après
com n’és de senzill viure per somniar.
