Al revés

Al revés

Al revés i ara potser entenem
el que diuen les paraules al vent,
les que callem i sovint oblidem,
aquelles que ens diuen la resta
aquelles que mai moren i sorgiran,
aquelles que són de tots i aprenem
aquelles que ens diuen el somni
i aquestes lletres mai seran humides
seques com fulles a ordinadors desordenats
no seran mai arbres morts, electricitat.
I les energies renovables ens diran
com s’entenen les idees al crepuscle.

I ara algú no ho vol veure,
els cossos es tornen com érem
no hi ha marges a les promeses
s’han mort i no queden il·lusions
tot és fet i realitat a l’hora
tot és com imaginàvem, enfora.
I no hi ha manera d’ordenar
tants pensaments com somni.

Al revés i tot ja és, o no és,
és com dir que diré i no dir-ho
ni fer-ho, ni sentir-se, cap comiat.
Aquestes paraules no tenen
més que algunes imatges preses,
allò que diuen les paraules al vent
si les escoltem o mai no ho fem
no depèn tant de qui les fa
sinó que hi podem escoltar demà.
I sé que la imatge em tornarà
allà on el primer dels somnis
sense pensar-ho es va fer realitat.

Potser serà demà quan veurem
tot allò que els ulls ens negaven
perquè no ho podíem veure al cel.
I de nit els subterranis ens diran
aquelles paraules mudes
que no diuen res i tot a l’hora
que son el símbol concret
quan tot funciona.