(Portada de @sergitugas)
***
1 de juliol del 2020
FI
Si al maig va començar la revolució
ara puc dir que avui es tanca el nus
dins un calaix on la corda esperarà
per anar fent més nusos en els anys,
els que encara han de venir i revoltar.
Si he parlat dels minerals corporals
com he parlat de revolucions dels animals
només ha sigut per parlar de nosaltres,
desitjant les utopies i quimeres, dia a dia.
***
Som moments del món mai moldejat
Som aquells moments mai moldejats,
sense moldejar-nos segons el sistema
sense motlles ens hem anat fent…
Hem trencat esquemes fugint d’esquers
hem vist la trampa i l’hem sortejada
com un peix que veu l’ham i no mossega,
com un pop que no surt de la cova
quan veu el perill que l’esguarda,
per això ara som més valents i vius
perquè sabem que són faves comptades
doncs som moments del món no moldejat.
***
Ni allò ni això
Ni ordre ni disciplina ni obedients,
ni exèrcits ni policies ni torturats,
ni nego allò que amago ni amago res,
tot és del color dels vells estels,
així no em parlis de matar o morir,
les més belles poesies neixen al jardí,
a testos de geranis i a bells pergamins,
per les vies, carrers, prats i camins.
***
La revolució dels minerals
La revolta de la gent, la dels minerals,
revolució que sorgeix de les entranyes,
del cor roig i a l’esquerra en la lluita,
combat que no entén de fronteres
és llibertat i desig, paraules i fets,
versos lliures en els poemes i carrers,
revoltes a les places, crits i melodies,
llum, nit i dies, revolució sentida.
***
Zeros a l’esquerra
És com dir-te que som zeros a l’esquerra
si no fem cap pas per capgirar el sistema,
de tant en tant gaudirem d’un nou misteri
que caldrà guardar de qualsevol mirada,
caldrà ocultar-se en els dies joiosos,
quan la barreja i la cristal·lització
facin la resta darrera la finestra.
***
Dins cada cap hi cap el món
Dins cada cap hi cap el món adormit,
el despert, cada ment, cada cervell
i conversem en la distància amb ells,
amb elles, som aquesta part d’història
som cada neurona connectada a l’univers,
al cosmos que ara ens ve a buscar,
entre estels ens entenem telepàticament.
***
El filó
He descobert un filó que no té fi,
és com la terra i el sol en simbiosi
és de minerals preuats i solsticis,
té la mà plena de miralls i joies,
és la nit dels ulls dels alquimistes
i en ell he vist una gruta infinita.
Vine amb mi i caminarem sobre dunes
cercant l’oasi que la terra mereix,
vinc amb tu per saber dels desitjos
que esguardes al cor per si arribo.
***
Darrera de cada mirada de dolç regust
Hem après a viure amb el vent de cara
hem navegat per milers de paratges
i hem fondejat a totes les platges,
estem on volíem i adormim cada ala.
Quan les coses venen sense permisos
quan les prohibicions ens rellisquen
i tastem cada dolç embruix de mirada,
quan les ones són suaus a la cala nua
aquella que estimula somnis senzills.
A les illes de les tendreses brunes
quan no hi ha tenebres grises.
La barreja és nova i alquímica
per totes les ensenyances màgiques.
Serem alliberats de la cadena primera,
serem lliures de tots els dubtes
quan el temps escrigui el darrer alè.
El vers primer i darrer dels vells llibres
restarà intacte, per tots els temps.
***
Sense perdre el terreny
Sense perdre el terreny, la terra,
milions de dones i homes avancen,
són part dels paratges i paisatges,
són part dels rius, mars i arbres,
amb ells el sol és encara més roent
i neixen pels marges els pensaments
mentre reculem al món de l’ahir,
de l’abans d’ahir, per veure’n l’origen,
per no sentir més aquell vell vertigen.
No perdrem mai la terra, el vell terreny.
***
Barreja a la revolució dels minerals
Hi ha una revolució ben barrejada,
és quan el robí establí alquímia,
la nit va esdevenir llum a aquell far
un far de les gates i unes ales blaves,
el vers darrer escrit a pàgines en blanc,
volava dolç dins una màgica llum.
I van arribar unes poesies noves,
l’alquímia del bes i els somnis des de dins.
Tot escrit a l’hotel de la mel de la ment.
***
Sovint somnio secrets silenciosos
Sovint somnio silenciosos secrets
que desfermen ferms pensaments nus
vestint-se per sortir de la festa,
amb la lluna besant el sol rogent,
ben viu, amb les ales al cel mut,
mentre caminem per paisatges bruns,
blaus, rojos, del color de la ment
sentiment de segles enrere, passats,
presents, somnis latents persistents
que desfermen l’ira dels Déus al món
i que són la pluja del teu vers suau
aquell que duem darrera dels ulls.
***
Maresmenques i maresmencs
Des de Montgat fins a Malgrat,
el Maresme banyat per sol i mar
per muntanyes, rieres i pujols,
per ermites, deesses i mites,
mares eternes aquí a la maresma,
veles llatines, ports i passejos,
estacions de vies paral·leles al blau
camins que es creuen amb els corriols
llum que gaudim entre amigues i amics
entre amants i il·lusions de xamans
entre polsim i herbes paradisíaques
com aquesta terra petita que ens crida.
***
Quan van crear els llenguatges
Quan l’ésser humà va començar el verb
acte seguit la bellesa va ser vers,
en majúscules per muntanyes i turons
es van anar desfent les preposicions
i entre accions es van fer silencis
on abans només hi havien sorolls nus
i la tendresa es va fer forta i suau,
amb paraules dolces que feien l’aire,
es va fer l’amor amb mots rebuscats,
els boscos van ser perfectes aliats
es van fer racons per cada coma i punt
i es van anar creant noves llengües,
sorgides del no-res, després.
***
Terra d’eterns contrastos
L’esfera ens ensenya tot tal com era,
com un calidoscopi de colors brillants,
com una barreja salvatge de contrastos,
com instant engolit per les feres del camí,
cal seguir així, sentint cada pas radiant.
Entretant som tots els minerals imaginats,
som la tendresa de cada passa encesa,
un desgavell fet als indrets més inhòspits,
quan llacs i rius ens diuen qui érem,
aquells que feiem i refèiem els camins.
Terra de contrastos, la lluna que ens mira.
***
Olla de folls
Aquest país és una olla de folls,
un bàlsam per la ment bipolar
que neix al trencar la llum
amb les ombres de l’inici
i es guareix amb calma tensa
d’aquella que et manté alerta,
quan no tens pols i tremoles
quan res és ciència certa.
Olla de folls a l’illa màgica,
olla de folls a la terra rica
de minerals que duem al cos,
de minerals que ens fan folls,
dins l’olla on sempre hi plou
i no, mai no en tenim prou.
***
Seguir en el camí de l’ahir
Vaig seguir en el mateix camí
com si no n’hi hagués un altre,
vaig voltar pels pobles buscant
una imatge que recordés a tu,
així vaig seguir el camí d’ahir
que era el mateix alè del demà,
en un present constant i ferm.
Seguir el mateix camí de l’ahir
no va fer res més que guarir-me,
de les passes, ferides, melangies
vaig fer-ne les millors amigues
i el camí va ser amic i veí,
el duia sempre al costat del cor
com una petxina a la cala del somni
com un tresor, al camí de l’ahir.
***
Com ens miren els ocells
Ens mirem com ens miren els ocells
ens estimem com ens il·lumina el sol,
quan es pon i cau, a ponent el vent,
a llevant els núvols roents i clars,
les gavines i les orenetes ens miren,
observen com les mirem i ens guien
amb el seu cant es fan visibles
i amb el seu vol ens acaronen.
Ens mirem com ens miren els ocells,
ens estimem dins el seu vol de segles
mentre entre versos i besades volem,
al ritme que donen les ales bategant
al cel que tots tenim dins la calma,
al cel que tots tenim dins els ulls,
dins la terra que ens proclama
i entre clam i clam, mirem ocells
el seu vol ens diu com serem.
***
L’escull escull
Les ones arriben a port amb vaixells
que escullen l’escull a babor i estribor
venen amb contes i tresors d’altres llocs
i es fan racó a pobles i ciutats marines,
s’ho miren amb llums verdes i roges.
Són el reclam de riures i enyors, d’amors,
són de la sal, la pell, de la vela l’anhel.
Entre esteles l’escull escull cada veler.
***
A les dones
Ales donaven les dones estimades,
les liles albes ens despullaven
i amb elles vaig aprendre a estimar
des de la primera a la darrera,
amb la tendresa als llavis rojos
amb la passió a la roba al terra
amb els llençols humits de la nit,
a totes elles, a les dones lliures
que tallaven cadenes i em guarien.
Sense el bes i la carícia no seria
ni tan sols l’ombra de qui sóc ara,
sense les seves mirades estaria buit,
enamorar-me a cada pas, a les dones.
***
Besades amb llàgrimes
Salades i plenes de pena i alegries
les besades amb llàgrimes contradiuen
allò que sentíem molt abans de néixer
quan dins el ventre blau gaudíem
de la mar endormiscada estimada
passades les senyals antigues
on les galtes s’unien amb salitre
i els somriures i plors ho eren tot.
***
Pètals de flors liles
Hi ha pètals escampats pel terra,
volen dins remolins de vent suau,
s’enlairen per les cames i braços,
t’abracen per sota el vestit de nit
i juguen amb els teus ulls embogits.
Hi ha pètals, pètals liles de revolta
que volen i volten per la casa diürna
per la nocturna, per totes les cases.
Pètals liles de flors inimaginables
que ens estimen passat temps i espai,
passats els segles, senyals i pistes,
són l’enigma de les hores ben lliures
i l’entrega de la terra i la pluja,
a tu que fas el cor fort, et desitgen,
a tu, que t’alces per damunt les places,
són amor, com nosaltres, són la calma.
***
Un entre milions
Només som un, dos, tres, entre milions,
ens encanta ser un altre gra de sorra
a la cala immensa dels somnis d’infants,
d’adolescents sentíem calor de multitud
i la dinàmica mai va ser multimilionària,
només som un pacient a la sala d’espera,
som el malalt lligat al llit i el qui es fuga,
som qui salta la tanca i marxa a fumar
ara som els qui van deixar les drogues
i no saben on, tot i que no les busquen.
Un entre milions no fem cala ni platja
i imprescindibles per la nova aventura,
dolça, dura, amarga, suau, freda i calenta,
la creem, imaginem, entre tots la farem.
***
Capitalisme és cataclisme
El servilisme de polítics a poderosos
la desmesura de pocs controlant tot,
els judicis i presons pels pobres,
els pobres que falquen les seves taules.
El capitalisme és cataclisme només,
tot monopolitzat per quatre cínics
demanant civisme en la seva hipocresia
fan de la terra un joc on guanya el fort.
Malgrat tot tenim l’as a la màniga,
farem trampes? només farem màgia,
aquella que ens negaren, segles enllà,
no podran fer-hi res, la terra rebrotarà.
***
Revolta, vola i volta
Com bruixots anem a fer la revolució,
les bruixes ens assenyalen dreceres,
camins que farem, vola i volta…
la revolta, dissolta com perfum nou,
anem teixint de complicitat el futur
i ens veiem sense escuts ni mur,
de tant en tant arribarà la nit
i tindrem temps per estimar el dia,
la revolta, abans silenciosa, sorgeix
d’entre la multitud, despertant
aquestes ànsies de poesia i llibertat
mentre vola la revolta, vola i volta.
***
Animal mineral
Dins el cos de cada animal, minerals,
dins el cor de cada ànima, el robí,
el món és ple de cristalls i miralls
i neixes entre una màgia ja eterna
treus el cap, el cos, una vida davant
i milions d’existències al darrera,
una vida per, potser, donar-ne més.
Més robí encès, més màgia encesa,
més besades deslliurades, animal,
mineral, tu tens totes les claus.
Ja som a dins del cos, tot s’ha fos.
***