TÍTOLS DE LES 1976 POESIES (2007-2024)

***

L’HOTEL DE LA MEL

(2010)

***

Habitació A – A l’HôTêL Dê Lâ MêL

Habitació B – L’habitació dels caramels

Habitació C – Passadissos endins, llum arreu

Habitació Ç – Quan es trenquen les ales

Habitació D – La mar subterrània

Habitació E – El gos més dolç (Câ Lâ Mêl)

Habitació F – Entre les ombres de la tendresa

Habitació G – El rebedor és farcit d’or

Habitació H – El conte ja és nat

Habitació I – El licor del cor de la mel

Habitació J – A l’HôTêL Dê Lâ MêL no s’hi enterra cap traïdor.

Habitació K – Un brindis per la revolta

Habitació L – Hi ha tant a canviar

Habitació LL – Una força desbocada

Habitació M – La llum que vessa

Habitació N – Entre el “quan” i el “com”

Habitació O – El tastador de dolços

Habitació P – Hi ha una bata per a cada somni

Habitació Q – Matèria onírica

Habitació R – Quan despulles el camí

Habitació S – Les portes tortes moren al mirar

Habitació T – Racons de sexe i mel

Habitació U – Vers endins de mirada sola

Habitació V – Cap camí portava aquí

Habitació W – Quan versem, vessem, llengües endins

Habitació X – Podria ser la de la mirada enamorada

Habitació Y – Quan les passes sense nom són un món capaç de tot

Habitació Z – Quan desfulles el full

***

PÀGINES EN BLANC

(2010)

***

Pàgines en blanc

I ja no hi ha lluita (Males feres)

La teva presència (Infinit)

És tan pur com estrany

Convençut (Només tendresa)

És on confiava (El nou món)

Aquestes tardes tot ho poden

Ara ja és avui

Els límits

Realitat extrema

Seguiré sempre

Malgrat l’onatge

Per primera vegada

A dues veus

De tant en tant

Batecs

El ser vessa

S’etern contrapunt

Per recordar

Sinceritat

Ara entenc

Aquesta màgia

Segueixo creient en tu

Suposo que és difícil

Semblava que ja havia despertat (Els somnis hi són, hi són)

És veritat que tot és mentida (És cert que tot és veritat)

Omplint les ombres

Tot tornava (Quedant-me amb tu)

Els records s’oblidaven (Constant infinit)

Tot era al sac

Res ens donava res

La lluna a un matí de primavera (Trànsit)

Si trobés la forma

Ment contra ment

T’estimaré

Lliures sempre més

Entre l’espasa i la paret

Que no acabi la màgia

Vall a prop, mar enllà, plana endins

Màgia multicolor

Somnis closos

L’últim

Desfullant-se

A penes puc descriure

Salina

Les frases dites ahir

Lluna blanca (No torni la foscor ahir buscada)

Com pot ser, és

Inspiració obsoleta

Esclats a la tarda espessa

I estimàvem la llibertat

I el somni fa la resta

Ja no hi ha connexió (Tot és allà on era)

Instant present (Recull de sentiments)

Les professores del despertar

Vall embruixada

Ocell suïcida

Betes de sang

Tots els versos ho són tot (I a la inversa)

De nit mai els versos (Tanmateix hi són, els beso)

El primer és el darrer (Creant per no veure-les)

Mai i sempre

Mai res tingué tanta raó (Línies de l’últim record)

Prolífic i incorrecte (Mirades preuades)

Passen grisos estels (El segon és etern)

Sense cap explicació, fora (Una forma de trobar-se)

No em diràs somniador

***

EL VERS DARRER VOLA DOLÇ

(2010)

***

A Ca l’Hermètic

Les paraules despullades

Quan el robí deixi d’establir

Pels carrerons d’un dia qualsevol

Per les andanes de les liles fades

Quan els llibres s’obren amb la mirada

A un pas capaç de canviar-ho tot

Gresol de foc

Del roig robí al daurat d’or

Possessió entre passió i passió

Quan l’antiga tarda és blanca amada

Morirem entre trens tranquils

Llàgrimes de cel, de mel, a la pell

La mort del sol als llavis de la lluna de foc

Ja no hi ha tornada al món somniat

Una vegada més, fada enigmàtica, lliure

Ara que la nit em du a tu

Descelat

La tristesa s’escriu plorant

Cada vegada és més senzill

Quan tot s’acaba, tot reneix

D’amor i de sexe

Dóna’m el somni, pren la meva mà

Només amb els peus

Demà

Ser mirall és fer-nos l’amor

De la Vila dels Atzars al Vaticà

De crits i insults

Sense instruir-nos

Vola el vers darrer (Ets, saps? La mar)

Al niu, amb tu

Entre comiat i trobada, versarem, estimant-nos

Ja res no escapa

Pervers, perversa

Passaran les hores, tu mai

Lluites perdudes que anem guanyant

Cerquem la llum malmesa

Dolç embruix d’instant de mel

Volten les voltes rodones

A la terrassa de la Fornaca

Retorno al versar, darrerament

Minerals ancestrals

Clàssics dinàmics

Roig robí, ancestral verí

Va entrar passant

Veu de cigaló

Passen les hores pels passadissos buits

Sarcòfag

Viatge visceral pel laberint

***

EL FAR DE LES GATES

(2011)

***

Diu la gata… -Per Francesc Ribera “Titot”-

Talaia que alenes sobre muntanyes d’ones -Per Alfons Om-

Plou al far

Un punt de llum a l’horitzó

La gata mira al gat

Gotes de pluja ascendeixen

Al voltant del far

Miola la llum

El jardí que voreja el mar

Un pop salta, dansa, vola i balla

Rotllana de gates a l’albada

Quan arribem al far

El far il·lumina la mar

Penya-cegat entregat

Llum incandescent

Somnies entre danses

Gates, gats, llum, esguard

Llum altiva a la vora del somriure

Arreplegats

Dóna’m un far de gats

Gata estirada damunt del far

Ulls de far

Miralls de llum als ulls

Llum llunyana

Voltes als boscos

Hores lentes

Urpes, ulls, pèls i zel

El far gateja sota les ones

Voreja la barreja

Esfera de llum dins el mirall

La llum treballa el sender

Mediterrànies formes d’estimar

Duna blava als ulls de terra

El far es despulla als ulls

Vorejant la costa

Segles que empenyen

Cales il·luminades pel far

Lluna entre fars de gates

Gateja i goteja

Endins el far

Guia i somriure

Tendresa de llum de gata

Esfera ferotge de gata torta

Quan neixen les gates

Entre quatre carrers

Onades lumíniques

L’interior del gat

Entre pins

Il·lumina el somriure

Cloenda dins el far, de nit

Miolant… -Per Carolina Ibac-

***

ALES BLAVES

(2011)

***

El color de les ales -Per Carolina Ibac-

Mar sense límits

Ales blaves

Pervers univers

En un camí de vers marí

A l’altar

Cel marí

Núvols dins la lluna

La flor que duem al cor

Dol i sol a la mitjanit

De la plana a la vall

Un dia vell

Aquí a la mar

Guaita l’alçada

Quan una lluna nua fa llum

Dansa enmig del bosc

Ales lliures, blaves, roges i lliures

L’ombra d’aquest espai

Travessem el món pel subsòl

Gats trencats als miralls negres

L’estima es mor

Guareixo el bes amb el vers

Neix un nou sol dins la calor

La garjola de les rajoles

La ment no amaga el sentiment

Entre les portes del somni

Guariré el primer bes, el primer vers

Lletres, secrets i enigmes

Quan s’obren les ales a les matinades

A les albes estranyes

Recomença el cant amagat

Amor rodó com la lluna més dolça

Paràmetres legals

Quan s’enllacen les aliances

Entre tiges carregades de mel

Despullem el cos als estels

Llengua de conill

Com la pluja que brotarà

Sant Grial

Terra de soldats obligats

No ens queda massa temps

Quan despullem els cossos a la llum

Quan atrapem el somriure

L’art de fugir d’aquí

EL secret és al caliu del teu niu

Vertebren les ales esperits lliures de sol

Tenim milers de llunes on anar

A batzegades

Moren els marges

Més tard

Corriols que van cap al far

***

EL ROBÍ ESTABLÍ

(2011)

***

Escrit per la presentació a Barcelona (10/11/11)

Ens veiem al Zürich

Vas viure nua

Connexions extrasensorials

La vida poètica

Dotze d’octubre de dos-mil onze

La pell de l’absència

Verí robí

No guanyareu

Volo, olor, valor, hora, or

El calaix de la brossa

Milers i milers d’hores

Sabates d’agulla

Calor i humitat

Extraño tu silencio

Et paguen per això?

Nits antigues

Apropiació indeguda (Un final més)

Sense la droga

Cremant la pell

Agost al cor, robí a la sang

El bosc de l’encanteri

Vincle de sang

El robí mai no mentí

El robí del mes a mes

Passió, cor i acció

Ho deixaria tot per un amor

I no volia enamorar-me

Cel entelat

Provocador nat

Somnis d’herba i haixix

Sorgirem de tant en tant

Quatre gotes

Quina sort

Pou sense fons

Establirà la paraula el poema inèdit

Som on som degut al sol

Persones sense màscara

Tot així ho proclama

El robí que ens corre per les venes

Sigui com sigui

Allò que no es diu

Roda d’amor

El robí és una llum roja al camí

***

LA HASHA I EL DIA AMANT

(2014)

***

Hasha: Una sola essència

Per fi torna a ploure

Sensacions dins la gàbia d’escuma

Morir apassionadament

Quan arriben les ones més dolces

Paradís dins el pis

Cares tapades, cares destapades

La suma és la resta

I tu? De què vas?

Caminàvem plegats

El diamant

***

NOVES

(2015)

***

Noves sendes

Cabró de texans negres

Negre estaca

No hi ha nouvinguts

A tres bandes

Evaporació d’idees a l’estació

Anarquia i acció directa

L’Eva va de rave

Clàssic

Tracte i pacte amb en Jack “el diable”

Si els bolets al·lucinògens em dius que no parlen…

Incrèdul

Versar diferent

Versant com ho fa el vent he conegut la Nit

Fins a la fi de la feina

Somnis de cabra

Una nova vida, camí cap a l’altre

Érem petites

Fent el camí

Okupa allà a la mar

No volia pensar-hi i hi pensava (Ara ja fa un temps…)

El malson ara ja acaba

Moments encisadors

Recordant Amer

Ja tot és dit

Noves? No, vés!!!

Política-Ficció

Aquarel·les a les escales del port

Deu ingressos en vint anys

Naufragar al mar del teu mirar

Sexe al vagó

Tens foc?

Xamà dins els ulls de cada mà

Passió de bata blanca

Dormo dins el silenci

Dins la finestra oberta del cor

Potser massa sentimental

El dubte i la musa

Vell segell (Somriure)

Caçadora de cuir negre

A l’arrel de cada cor

Niu de llums

Llacs de robí, llacs de diamant

El secret més ben guardat no s’explica mai

Amb tu ser el ser

Des de la teva finestra

El darrer carrer

L’univers dins el melic encès

Compromès amb mi mateix

Taronges al jardí dels veïns

Lluny del revers tenebrós del vers

Ho feia per dos petes

Ment, cos i cor espectaculars

Salabreth

A tres de tres

“Escanya’m fort”

***

L’ALQUÍMIA DEL BES

(2015-2020)

***

L’alquímia del bes

Tot els hi sembla res

Lluna d’astres

Grial

Alquimistes del segle XXI

Nou any, noves fites

Ara, des de la nit clara

Somniem constantment

Dones camaleòniques

Amb la ment, senzillament

Voltes pels pobles

Quan tot sembla que acaba

La fi dels sentits

Drecera cap a Drassanes

De tant en tant, la nit

Les mirades esquives

Casa-Museu pel record d’una vida

Vaig perdre el seny

Copa de Hasha

Catalunya als ulls de la lluna

Mai no és tard si la barreja és bona

A les ones de les idees

Instint

De tant volar, escric

És fascinant el món

Em trobaràs, et trobaré

Ho hauré fet

Tot va començar

No tot acaba

La maduixa que mai no afluixa

Tampoc n’hi ha tan poc

Recol·lectors d’instants

La ment oberta i el cor encès

Tot es glaçarà

Dibuixant amb versos

Aquí està la salvació

Masia de la poesia

Nua revolta

Llocs salvatges

Tot era cendra

Encara ho encara descaradament

Entrarem al poblat

Passen les llunes

Som el vers sentit

No brilla tot allò que és or

Ens hem begut l’enteniment

Eterns adolescents

Vols dir?

Tombs d’ombres

Somrís d’encís

Receptors de cops

Lluna de quars

Besades de sal

Transmutació

La poesia

La cristal·lització

Hashadiamantada

Alquímia química

Tu saps com fer-ho

Somnis i dimonis

Terratrèmol

A una hora pel 2020

A l’andana

Amics de veritat

Ballo l’antic ritme

Contra la sentència

Barricades de foc

Les flors a la nit

Trenta anys escrivint

Mines establides

Deixa

Fidel

Treu fum pel sexe

Cauen els versos muts

Això que en diuen “vida”

La serenitat que de vegades ve amb l’edat

No hi ha més motius

Escolta, món

D’allò que sé

Al parc

Enyorant allò que no succeí

Viatge exòtic

Vivint el somni

Pluja fosca

Hi ha un racó per tu

I encara més

M’estimo més el món

El camí de l’ahir

Som àmbits alliberats

Diga’m-ho en vida

Símil inversemblant

Poema urgent

Annex: Poesies inèdites del 2014

Clara com el sol

Quatre barres de sang

Pluja blanca

Els poemes són part de les entranyes

Llavis molsuts

Nits com escuts i danses al vent

02:02h. del 02/02/2020

***

SOMNIS DES DE DINS

(2020)

***

El planeta dins nostre

La nit ens ha despullat el ser

És tan de veritat com l’amor

De tant obrir la mar

La poesia pertany a tothom

Tots cometem errors

Minerals dins els animals

Llenguatge de les arrels

Guanyarem o vencerem

Dona d’ona

Si he de triar una vida

Dóna’m el roc que dus al cor

Referents divergents

Conjunció lila i blanca

La revolució dels minerals

Aquesta roca és d’aigua

Cosmos

Que ens diguin que és la realitat…

Circula la moneda al món

Camins de ginesta cap als pobles

Hologrames de qui vam ser

Giren les estrelles a l’univers

Serà per tu

Mal alt

Ones a la sorra d’argent

La barreja onírica i el seu far

El cargol se’n va sol

Tresors dins una petxina antiga

Pels carrerons humits

Danys d’anys

Somnis dins l’encís

La ciutat citada a la tarda

Les dues danses dinàmiques

Muses artístiques

Pedres liles al mar d’estels

Mai aturarem els versos

Jardins del somni des de dins

El Maresme

Les primeres pàgines del proper somni

Els instants primers del vers

***

LA REVOLUCIÓ DELS MINERALS

(2020)

***

FI: 1 de juliol del 2020

Som moments del món mai modelat

Ni allò ni això

La revolució dels minerals

Zeros a l’esquerra

Dins cada cap hi cap el món

El filó

Darrera de cada mirada de dolç regust

Sense perdre el terreny

Barreja a la revolució dels minerals

Sovint somnio secrets silenciosos

Maresmenques i maresmencs

Quan van crear els llenguatges

Terra d’eterns contrastos

Olla de folls

Seguir en el camí de l’ahir

Com ens miren els ocells

L’escull escull

A les dones

Besades amb llàgrimes

Pètals de flors liles

Un entre milions

Capitalisme és cataclisme

Revolta, vola i volta

Animal mineral

***

COM LA VIDA S’ESMUNY

(2021)

***

El llibre s’esmuny, com la mateixa vida

El sol ens guia en el camí de la vida

Si ens queden versos seguirem

Quan vingui la mort

Mines sense esclavitzar

A la vora d’on ets tu

Botes negres

Assaltant el cel des dels inferns

Cara a la lluna

Són obscenes les imatges de les pedres

Sort del temps

Forn mental

Papallones com pampallugues

Anem amunt

La lluita no s’acabarà demà

Sempre hi haurà un desig

La vida no s’esmuny imaginant-te

Lliures com les aus

A punt de caure pel precipici

De l’avorriment al vent en moviment dins la ment

Quan la vida deixa d’esmunyir-se

A les mestres

Cultura oculta

El món rebrotarà

Potser no és pot ser

Pedres precioses que van rodolant

Així com la vida la poesia s’esmuny

Com la vida s’esmuny

-Inici: 01/07/2020-

***

COM HO FA LA MAR ARA

(2021)

***

Les lletres parlen per si soles

De tot allò em quedo amb l’essència

I si ens traiem pressió?

No és allò que es veu, a voltes

Si hi ha sortida no és al final

La lluita desemmascara la falsedat

No sempre seré fort

Quan no ens abandona la sort

Trencant esquemes establerts

Si barregem les cartes com el calder

Els núvols grisos no duen tempestes

Sospirs que ajuden a avançar

Fred com el foc que ens abraça i ens abrasa

És quan somrius que veig el món

Versos eterns on no hi ha final

La titella dels ulls bruns

Com quan la lluna cau

Màgics instants de pau complerta

Anem sembrant els camins

Ara que res no encaixa

Les soles no es gasten per res

L’aparença ens delata?

En absència de l’essència

Segueix el combat mai acabat

Som on seríem si volguéssim ser

La carcassa de la barcassa

Repressió policial a la festa

Reunint el passat en un futur incert

El dia que et vaig conèixer

Despert, és cert

Quan sorgeix l’oportunitat

A les muntanyes alades volen les fades

Quan s’adormen els arbres

Si somniar ens fa lliures dóna’m vida

Lluita de pols oposats

Reconèixer la bogeria

Potser la nit curarà el dia

Dolor més que no pas amor

La bogeria ens guia

Quan la tendresa arriba

Vola la imaginació cap al teu racó

No només serem l’instant

Jo no ho recordo

Si s’acaba la lluita s’acaba la vida

Tot un món per imaginar

Un vers invers dins el bes

La lluna té una cançó per tu i jo

El món tal i com el coneixem

Calavera de cabra

Ens voldrien a la foguera com antigament

A la cala en calma no arriba la pressa

***

L’EMPRESA DE LES POESIES

(2021-2022)

***

El 20/02/2022 i el tarot

Cal trobar la casa

La llum que portes tan endins

Anem bevent de cada font

L’adéu del carreró

T’enyoro tant…

La nit al poble

Calma

La inspiració ens salvi de la perdició

Ara que tot és clar

Artesania en tus manos

Ara que ja sé que és plorar per tu

El diable que ens acompanya

Obsessions i altres passions

El terror a la foscor

El raig de lluna que ens ha tocat

Sembla que la llum desapareix

Arreu arriben les carícies a l’ànima

Catorze hores

Des d’on ara arriba el cant

La matinada està prenyada de màgia

2022

La pau pura com la paüra

Sents com la nit ens envolta

Les papallones i les ones de les dones

El gat del carreró

El tant per cent restant

Amb els anys ha après a domar-se

Bon dia d’any nou

Imatges a mitges

La música és única

No hi ha espai per la desesperança

De tant respirar prop de la mar

Sóc fum aspirant a perfum

Lluna d’argent a les ales del vent

Dies negres i grisos esperant la primavera

Amb els anys tot es va buidant i omplint

Lluny del que ens va separar

Ningú no existeix

Quan arribarà l’hora de salpar?

El pensament positiu

No sabíem res de la negror de la nit

Més valen mil ocells volant…

Passen les hores i tu trigues en passar

Els versos d’aquest matí viuen del verí

L’angoixa del límit no deixa veure noves sendes

El rebost que travessa el cor de cop

Quan ens coneixem encara creixerem

El nèctar com a solució final

Tot comença i acaba en un mateix

***

…PUNTS SUSPENSIUS…

(Poema inclòs al recopilatori 2007-2022)

***

BESAR EL SOMNI + BICEFÀLIA

(2022)

***

La ment no entén de límits

Veig passejar la gent des del finestral

La força que té l’esperit

Aquests versos parlen de tot… i de res

Estela

Per la darrera pàgina

La llum als ulls del temps ferit

Telepàticament i màgicament

Si res fos real deixa’m sol amb l’animal

La meva vida és la poesia

Boig fins les darreres conseqüències

Llunàtics, estàtics, mai apàtics

Ombra d’ocell dins el sol

Dels moments difícils en farem de fàcils

Tot per fer-ho realitat, tot està a un pas

Viure per escriure i renéixer a cada vèrtex

Besar el somni un vespre d’estiu

La mort dels dies que ja no tornaran

Jo no sóc poeta, si sóc res sóc ésser i prou

Els poemes per ser comercials…

Ells

Esclaus de la immediatesa

Quan la tornada de la cançó és el títol

Ja fa 33 anys que dibuixo amb versos, ho vull escriure així

Som allò que sentim, veiem, somniem

Península Ibèrica

Cotxes de sol i vent amb esferes enlloc de rodes

Exprimint les fruites de les fonts

El poema més llarg del llibre

Allà on el cel besa la mar

No descanso

Per totes les ànimes alliberades

L’argot dels gats del teulat

Si no busquem més enllà ens enfonsem

Si no besem el somni

No hi ha vers esquerp si no és esquer

El teu cos nu al meu cap

Quan fa quinze anys de la primera barreja

Reinventant els dies

La revolució al cor de fades i bruixots

La unió en simbiosi és osmosis d’astres

El roc dur, roig de revolta, música endins

Somni intangible i bes que el fa real

No hi ha res que no sorgeixi d’un mateix

Hi ha un final on cap vers governa

No aconseguim res si no arrisquem

Tanta tristesa i el cel gris de tempesta

Quan els minerals esclaten als ulls

La llibertat comença en un mateix

Besar el somni és fer-lo alquímic

La primera i la darrera primavera

Peixos morts, el riu baixa blanc

L’humor del fum i l’or

La riquesa del poble

El viatge amb el bagatge sense l’equipatge

A la dona que vindrà

Besar el somni

No només la tendresa és l’ofrena

Hi ha respostes a aquestes preguntes?

2022, any del tigre. 47 anys, des del 1974

No sóc una titella en mans del destí

La televisió que s’empassa a la gent

Les coses que brillen només per la nit

Mare d’Àngels

Síntesi

Els poemes no acabaran mai

La veritat no oculta allò pensat

Fas cas a la lliçó que t’has imposat

Les tempestes són mestres

Mujer, hija y madre de un universo

Records del pou profund

Les darreres fronteres

Caldrà fer-ho lent

Arribarem a besar el somni

***

BICEFÀLIA (Amb Gerard Quintana)

***

Pols gitano

Partida de rocker amb el mirall

Bicefàlia I

Bicefàlia ll

Bicefàlia lll

Bicefàlia lV

Bicefàlia V

Bicefàlia Vl

Bicefàlia Vll

Bicefàlia Vlll

Bicefàlia lX

Bicefàlia X

***

AIXÒ NO ÉS TOT

(2022)

***

Podríem riure enlloc de viure

Dues calaveres de cabra i un diàleg

Declino la copa, s’aboca el líquid, tot flueix

Les metàfores errònies no existeixen

La vida no és la mort dels dies

Udol de dol dins el sol

Si no t’agrada la poesia aquesta és per tu

Ja germinen les flors a les mines

Lluny de les lleis i les normes

Conseqüents encara que no sigui moda

Els hotels pels qui no tenen

Trobo la inspiració al fons de la cançó

La nostra bogeria per ells és heretgia

La mar, el mar, la infinitat, allò etern

Cos de gos

Tots els colors

Quan tu i jo vàrem ser un

La història mai no explicada

Un segon a la vida d’una ona

Acabat de versar

Aquí millor no cantem

Ketamina

Records molt al fons del cor

Arriba el matí i seguim aquí

Quan moriré

Ítaquenques

Escriptura automàtica, mecànicament

Somnis que cobreixen de sal la pell

Més rars i no naixem

No queden pistes, tampoc senyals

Una volta més al sol, mussol

No tot són instants, no tot són moments

La tendresa dels dies passats plegats

Desgavell dins el cervell

Imantats per l’atracció descontrolada

Exhaurides les entrades pel gran show

Quan canvia el prisma canvia el món

“Amatistaïna” i “Diamantïna”

Les poesies semblen només poesies

Rapejar els poemes sense excuses

Desnonaments de les ments

Flor d’una nit

Ni de castells ni de princeses

Mai no havia tingut la necessitat

La lluna màgica del despertar clar

Ritual ancestral

Això no és tot

Després de tot…

***

SOMNI REALITZAT

(2022-2023)

***

L’inici, un arbre, un somni, una altra realitat

Fulles de minerals de tots els colors

Em posseeixen els meus ancestres

Ells, el ocells, lluny dels palmells

El somni que hem fet realitat té pell de futur

L’arbre obre les obres

L’Homo Sapiens ha de saber reaccionar

Tempesta d’aigua i electricitat dins la ment

Les cunetes recorden les ànimes lliures

L’alba acaricia la fada amb la mirada

Per un gram d’ànima

Claus fetes d’estrelles

A l’horitzó el robí i cada llum de l’ahir

Punks i red-skins

Paral·lelismes dins les rimes, vers lliure

Carrers molls dins la nit, la lluna als bassals

La nit ha fet un altre pas capaç de canviar-me

Pur foc

22/11/22

Els instants de la nostra història

Som el nostre Diable, som el nostre Déu

Encens el bes amb la mirada

Moltes novetats a la línia de foc

Els fils que mouen als ninots alienats

Cant a les darreres passes de cada vers

Platges com oasis a la mar

Enlluernats per la teva llum pels terrats

Cabres alades al cim de les muntanyes

Les ombres per aprendre de la llum

Realitzem el somni per no aturar-nos

La serp que m’enrosca l’ànima

La melangia, la nostàlgia i l’àlgica àliga

Vilassar de Dalt, 5 de novembre del 2022

Podria suportar el dolor o olorar la flor

Viatge al centre de la paranoia

Poesia de combat

Carrerons foscos, laberint negre de lluna nova

Llum lila

Un dia que no quadra al calendari

Mitges roses

Mil voltes a tot

Metàfores certes de futur incert

Ja ha arribat el somni realitzat

***

“MENTRESTANT”

(Recull de l’octubre del 2022
inclòs a SOMNI REALITZAT)

***

Somni realitzat a aquesta realitat

Dia màgic

Terra estimada

La sirena nua de les roques

Entretant, mentrestant

Coses rares

L’alquímia propera

Les paraules no se les emporta el vent

No insisteixis, no existeixo

Ningú t’ho dirà, has de ser tu

Som la vida, som la mort

No queden més instants que els de cada pas

La mort d’una etapa fa néixer una nova època

Realitzem el somni des de la veritat

Assedegats

Un núvol lila al capvespre

Ones telefòniques

Les facetes del poliedre

Un matí fred de tardor

Darrera les ombres de les obres

Som cosmos, l’univers al cos

Entre els bancs del parc

No oblidarem l’estima que ens tindrem

El regal del present

Focs als queixals i aigües a les ments

Els tres asteriscs

L’arbre i l’ambre on hi reposa el passat

Les mirades dels arbres

Despulla el full l’ull de la fulla

Trencaclosques al tren que trena la trama

L’encanteri és misteri dins la terra

Pels carrerons nocturns 

Al calder barrejarem tots els minerals

La mitjanit em va xiuxiuejar un vers pervers

Sexe dur sota l’arbre i els fruits madurs

L’amor romandrà en el temps, etern

La bruja del unicornio

Set branques i un tronc, vuit extremitats 

Veredicte estricte

Somni realitzat

***

COL·LABORACIÓ AL DIARI
DIGITAL “LA REPÚBLICA”

(2009-2011)

***

Les estelades dels jardins dansen nues

Independència despullada

Quan fa tant de temps que no escric

Nit per la llengua 2011

Cap Tribunal i menys Suprem

El dia de la Independència

Pujant des de baix

Pas a pas, lluita a lluita

Lluita, astres i mel

Ara és el moment

La nostra terra lliure

Dèlia

Revolució nua de bon matí

Màgica llum revolucionària

Antifeixistes eternament

Roig estel, blanc estel

Vencerem

Somnis sorgits del passat

En estat pur

Serem lliures

***

INÈDIT INCLÒS:

COL·LABORACIÓ DE L’ANY 2010
A “EL CAU DE LES PARAULES NUES”
DE LA CAROLINA IBAC VERDAGUER

***

Sempre amb tu

Embarcats al bes de vent

Caurem a un mateix sot

T’estimo a cada instant

La il·lusió cega i l’esperança muda

A cau de ment i d’ulls

El golf des de les golfes del cau

El calder cou al cau

Ara que caic al cau

El cau al cap i la cala als peus

Felins i canins al cau de l’udol

Enyoro el teu cor

M’animes l’ànima animal

Peus i mans, jocs de cau

Cauòtics i cauòtiques dins el cau

La nostra tribu al cau

La vaixella restà allà

Quan me’n vaig

Quan em mires, entro

Nena, em tornes boig

Un any a les teves mans

Roques blanques

Es desvesteix el teu alè

M’aixeco, salto i visc

Trobada somniada

Un raig a l’illa

Ara que ja no hi sou

Ahir va ser el dia

Neguit

Llum, claror i foscor

Seguem cadenes!

Records d’enllà d’aquí

Silenci i soroll, lluna, sol i matolls

Som aire de bronze surrealista

Atzucac majestuós

Animals racionals, animals emocionals

(Sense nom)

Negror al cor clos

Cau la pluja dins el cau

Sense pressa, musa eterna

Cauen les paraules cap al cel

El gall del galliner

Ja sé cap on mirar

L’enyor de l’amor mai no mor

***

INÈDIT INCLÒS:

BREU RECULL DE L’ANY 2010:
“LES CALES DEL POBLAT ALLIBERAT”

***

Els teus ulls són la profunditat del paradís

Esfera atmosfèrica

Hi ha un far on tot és amor

Història paradisíaca

Nous universos junts

Quan em mires…

Nues cales de la costa

Ca la Turquesa

Tens el meu cor

Caient a la cala dolça

Cales mai esclaves

***

CREURE-HO PER VEURE-HO

(2023)

***

Creu en un passat que no diré

Un matí més de tallat i tabac

Dormen al dolmen

Mar verd

Pins blaus

El roig venç, vencerem

“Aquest món no és més que una enorme pedra rodona”

El fred no es sent si ens abracem

“Ho creus i ho veus”, no “ho veus i ho creus”

Hem nascut fora de les estacions

Una drecera a una senda

El sol acabarà amb tot

El cantó que no punxa

Aquí res no és allò que sembla

Hem deixat la nit a la porta

Anem escrivint la nostra història

Fem un lloc a l’èxtasi

Juliol del 1974

Ara que et recordo

La mirada del gat negre

Hem de trobar un altre filó

No serem falsificadors de pedres precioses

Visc el que escric, escric el que visc

Torna la brevetat, tornen les essències

De bar en bar, de barra en barra

No ha plogut des d’aleshores

Si em guanyés la vida

Bruixot

Intuïció i imaginació

Hash

Uns diables dins d’uns àngels

Teixit de mineral

Sensacions sanadores

Presó llibertària aquesta comarca

Es desfà el temps entre les idees

Al món que imagino

Tristesa i ràbia al fons dels ulls

“Per volar no cal ser ocell” va dir el ser més vell

Instants presos a la memòria

El glaç crea el traç

Ja ho tindríem

La mar a la mirada de la tarda

Ningú no sap el somni que tenim

Ho deixo

Ho farem

Històries rares de futur incert

El gronxador d’or

Pactes amb qui mai no diria

No en fem prou amb poc

Escriu i que flueixi el riu

Costums no costumistes

Jugar amb foc i el joc del foc

Sorgint des del fons

Hem escollit el camí més difícil

Cada carícia a la memòria

L’àngel de la guarda trapella

Definitiva

06:66

Amb el vent a favor

Nits trencades i fosques

Cerimònia diabòlica

Ulls de foc, de gat negre

Reconeixo aquest dolor

Les cançons més màgiques

Escales que baixen a la cala

Numerologia sense lògica?

Són imatges tortes d’un record estrany

Sense líders

Creure-ho per veure-ho

Diàlegs interns

Una neurona que resisteix

***

VOLTES ETERNES

(2023)

***

Les voltes eternes

Les sis cares dels daus

Voltes de calor, de color, d’olors

Volem dins les voltes de calor

Si ho somniem tot és més senzill

Tots els colors a l’iris

Voltes de calor al llit insubmís

1989

Abraçat al sistema

A l’alba arriba l’ala del dia

As a as saps que seràs capaç

Ferides al cap que dóna voltes

Dues rodones

Les necessàries lluites diàries

Cor groc

Hi ha tant a dir

Línies roges

La partida

Ho crec i no ho veig

30/03/2023

Els vidres amb els que mires

Aixopluc utòpic que es fa real

La revolució silenciosa

L’absència es fa presència i és l’essència

La calor humana

Imatges clares del reflex interior

La nocturna forma del teu mirar

Deixem l’estel roig al vent

Tenim un bon pla per capgirar

Estiu del 2023

El darrer vers no serà un bes fred

La magnitud de la gratitud

La serenor de l’or quan no té valor

La imatge sobre les olives

Les drogues al·lucinògenes

L’última voluntat

Combustió lenta

No hi ha lloc a la renúncia

El vibrar del teu cos i la teva veu

El teu reflex riu dins l’aigua del riu

Àngels caiguts, ales cremant

On dorm el centre d’atenció

La força que la nit empresona

Quan no hi ha renúncies

La talla dels nostres somnis

Rèquiem pels seus malsons

Cal Senyor

La lluita que no es pensa

El niu oníric

La paciència i la violència

De pau, llum i amor

La fada estranya

Afalacs

El nazisme i el narcisisme

Per terra, mar i aire

Escapant mot a mot som l’escamot

09:00 del 19/04/23

Tenir cap

Les pedres precioses estan ansioses

L’ocell astronauta

Les voltes eternes no acabaran mai

***

SINTONIA ONÍRICA (2023)

***

La lleugeresa de comentaris consistents

El temps multiplica a cada pas l’eternitat

Passejades que semblen vídeo-clips

Sintonitzant el dial del paradís

Velles i vells mostrant el seu amor

Girant cantonades

De reüll

Decidir l’últim pas

Cabres boges i roges

Sense aquella tendresa manifesta

Calen elles

Una infinita part

Les preguntes que mai no ens farem

Tornar a creure en un mateix

Boig roig

La poesia com artilleria

De 9:00h. a 21:00h. a la riera

El poble crida la teva veu

“Aquest és aquell” -Va dir ella-

La teva fragilitat m’ha matat

Acte rere acte

Vaig caminar sense rumb

Esclaus del capital

Solidaritat i tolerància

Hi ha temps per a tot i per a més

El cap ple de pardals

A la meva ment cohabito amb algú més

Amor que sempre apareix

Preguntes retòriques i oníriques

Anonimat i intimitat

El dia no acompanya

Esgarriats

Licor dolç

El joc de versar lliure i salvatge

Busca’m entre els núvols

Àlgebra d’algues sense matemàtica

La llum dels fanals

El teu cos que passeja

Xarxa neuronal externa

Soldador

Resiliència soldant amb or els errors

Comença a clarejar

Soldant el ferro forjat

Quan la realitat està en sintonia onírica

La boja forma de la plaça

Com un gira-sol he anat buscant el sol

La natura no s’atura (A Lluc.)

Aquest món ara és una gran presó

Paradisos naturals

La tribu, la fàbrica i les naus

Estem dins la llum

El tercer hemisferi

No em toquis els cognoms

Talla-ales

La letargia de la litúrgia

Ruixats embruixats a les reixes de les ciutats

Fanals donant electricitat als carrers

Estel de gel i de mel al cel

***

LA CÀPSULA (2023)

***

Primera: Origen i naixement

Segona: Sortir de la terra i seguir planejant

Tercera: Hi ha altres vies, hi ha altres vides

Quarta: Joc de miralls

Cinquena: Creuant universos paral·lels

Sisena: L·L

Setena: Viatjant entre freqüències

Vuitena: Qui no vol deixar enrere un món d’atrocitats?

Novena: De tot a tot arreu

Desena: Les càpsules són com botes de vi

Onzena: Tots/es hi tenim un mirall

Dotzena: La solitud d’alguns vols

Tretzena: La pantera negra, l’elegància i el magnetisme

Catorzena: Sempre hi ha altres realitats

Quinzena: Connexió de ments en un altre pla

Poesia apart: Ésser humà mig androide

Setzena: Cantant una dolça cançó salada

Dissetena: La tornada a l’illa, a aquell far

Poesia apart: Las hadas y la ninfa

Divuitena: Enyorem la terra que vam deixar?

Dinovena: Serà senzilla la vida sense tirania

Vintena: La llum que travessem viatjant

Vint-i-unena: Ningú no trencarà l’encanteri

Vint-i-dosena: “Se’ns gira feina”

Vint-i-tresena: Les voltes que dóna la vida…

Vint-i-quatrena: No poden amb tanta llum

Vint-i-cinquena: Base, implosió, reacció, propulsió

Vint-i-sisena: La intensitat del somni

Vint-i-setena: La timidesa i la pressa

Vint-i-vuitena: La lluminositat vista i no-vista

Vint-i-novena: Orgànics o mecànics, existim

Trentena: El niu de metall, de ciment armat

Trenta-unena: Quan no hi hagi vies

Trenta-dosena: Calidoscopi a l’observatori

Trenta-tresena: Ja som vells i ens hi deixem la pell

Trenta-quatrena: La longevitat de la nostra ànima

Trenta-cinquena: T’he trobat al darrer mirall còsmic

Trenta-sisena: Quan aterrem i diem “terra”

Trenta-setena: Tot és màgia a aquesta galàxia

Trenta-vuitena: No calen vies per descarrilar

Trenta-novena: Que no ens toquin les càpsules

Quarantena: De mil·lennis a mil·lèsimes

Quaranta-unena: Tornarem a convèncer i a vèncer

Quaranta-dosena: Del psiquiàtric als confins

Quaranta-tresena: Antifeixistes vs feixistes

Quaranta-quatrena: El desig mai pres

Quaranta-cinquena: Mai no estem sols, ho sembla

Quaranta-sisena: Manen més que vosaltres

Quaranta-setena: Tot el valor de l’amor

Quaranta-vuitena: Màxim potencial

Quaranta-novena: La distància més curta

Cinquantena: Com cremen les brases

Cinquanta-unena: No hi ha temps de mirar enfora

Darrera: Tornem als marges dels camins

***

LA TROCA (2023)

***

Desembolicant la troca

No ens travarà res ni ningú

Desfarem la història i la farem nostra

A la velocitat de la llum

Tot el que tenim

El diable jove i el diable vell

Entre el món i la lluna

La nit ha deixat el matí ennegrit

El cabró i l’ona

De vells encara serem joves

Recull de poesies en una de sola

Patejant carrers foscos com el cos de mar

L’amor i el desamor

Som l’instant amant

Al pati del Centre

La sang freda i el cor calent

Sense viure no es pot escriure

Enamoradís

La lògica dels il·lògics

A l’abast

La resistència a la guerra civil

La veu d’un interior d’or

Com sua la calavera

Roc dur enmig de la troca

La bondat i la maldat travessen cor i ment

Som la troca quan cal ser clars?

Himnes fets poesies

Aquesta realitat tan allunyada de la “realitat”

La troca es desfà amb la ment

La nocturnitat dels ulls de l’eternitat

Quan la lluna fa l’amor amb el sol

Opi del poble

La tendresa és l’arma més perillosa

Les hores que passem sense veure’ns

La lluminositat del teu mirar

Dibuixar sense llapis, pintar sense pinzell

Estimar la troca és estimar la trama

L’amor com a llança i escut

Les ombres de dones i homes

El cel farcit d’estels     

Estel, lluna i sol

Dimoni i alquímia

El món als peus

Lluna d’astres (II)

L’estrella als pits

Contraportada enllaçada

La pel·lícula que podríem fer junts

Aquesta cançó que és nostra

Contraespionatge

MICRO-POESIES (18/10/2023)

La teva veu es veu, té tots els colors

Dec ser jo qui veig al mirall

El vespre em porta records

Les mans llaçades

Podria ser a qualsevol lloc del món

Les llums de la nit

Procurar-nos allò que ens cal

Cal estar preparats/des

La foscor del passat

Despullo el ser per veure’t

Mig lleó, mig tigre

Valorar el que tenim

Si ho cerques ho trobaràs

Ella no sap on ha d’anar

La llet de cabra

Si et fas mal em fas mal

Hi ha màgia a cada racó

Tot ha canviat

És com embolicar la troca

Poesia extra

Breu epíleg

***

DES DE L’ALTRE BARRI

(2023)

***

T’esperaré a l’altre barri

Des de l’altre barri t’escric

Llegendes urbanes

És tot allò que es desprèn

De memòria

Conec molt bé aquests canvis

Les carícies dels vents

La llavor és dins del cor

Des de l’altre barri arribo a tu

No per repetir-me haig de penedir-me

La lluna, la pruna, vestida de sol

Tot flueix

Contratemps és contemplar el rellotge

La llunyania del bes

Mon nom

Omplo amb paraules

Per quan no hi sigui

La pluja que no acaba de caure

Quan tot coincideixi

La mort està sola

Tenim les ales disposades al vol

Deien “pensa malament i encertaràs”

El cap del cap

Improvisant, escrivint automàticament

Veles negres

El crit ennegrit de nit

El missatge del mestissatge

Mai a les mans dels “altres”

Depèn de nosaltres

Pels carrerons de la negra nit

La poesia és una bona companya

El barri de casa dels iaios

Breu però intens

50 anys i 8 mesos

Quan els camins es creuen

La idea era a la memòria

Camins distints a les mateixes mines

Minerals arreu del món

Les paranoies quan no ho són

La bogeria del dia a dia

Les diverses cares de la realitat

La via Làctia dóna diamants a l’alba

Vida ràpida, no fugaç

Experiència propera a la mort

28 de juliol del 1974

La foguera va quedar allà on era

Deliriums tremens

Barri de barricades

La vida és a cada racó

Els somnis bojos

50 x 2

***

UNES ALTRES POESIES

(2023-2024)

***

Això ja ho he viscut

Les raons de les addiccions

Llencem els daus

Corbes toves, flonges

Entre el rancor, l’amor i l’horror

Coses boniques

Em representa aquesta empresa

La percepció del temps

Ens han volgut silenciar

Aquest fred d’hivern

No ho descobrirem tard

Una altra poesia

La depressió i l’eufòria

La tendresa dins la tenebra

Si ells són el número u nosaltres el zero

Les nimfes del despertar

1 de gener del 2024

Tants terrabastalls els fan perdre

12/01/2024

M’enlluerna aquest sol d’hivern

Un altre matí a l’estació

La decepció d’un matí a l’estació

Quan reconeixes el que no vols

Que no ens busquin les pessigolles

Per la vida seguim lluitant

02/02/2024

Ara que el sol ja vol sortir

El cafè de la tarda

L’ou dels minerals

El cel està cremat

No em crec res

Pintades a murs i trens

La lluita que mai no es pensa

Perla negra, pupil·la encesa

Ésser de pols estel·lar

La veu dels qui mai hem tingut veu

Catalunya mai no s’allunya

Roda la llum dins la ment

Esperant el mig segle

Tot tornarà a ser màgic

Desafiant la física

Astral i ancestral

Un joc dels antics

Entendre el món

El 13 està ple de bona sort

No oblido allò que he escrit

La força d’un interior tort

Penúltima

L’última

***

MIG SEGLE

(JULIOL 2024)

***

A la llum no li cal la llum

Fins a les deesses negres

Raons per a les revolucions

Mirant al sud i sembrant el futur

Haurem de triar

De flor en flor, mel als llavis

Molt més que un somni

La plata d’aquelles tavernes

50 Anys

Mil·lennis

No caldran calers, només deixalles

Culte a l’ocult

Aconseguir el bell somni

De les nits d’insomni als somnis

Els ocells també s’alimenten de fluids

Els cossos nus a la primavera

Calders i pedres precioses

Les portes són obertes

El lleó ho fa trontollar tot

Per a no oblidar-ho mai

Faré una prova

La part femenina

Ho aconseguirem tot

La mort arriba si hi ha sort

No som cargols ni ocells

Sense origen ni final

Bipolar o polièdric?

Un OVNI just a temps

Terrestres

Som allò que sentim

Matar la mort

Confiança i desconfiança

Verso lliure

Bandera roja, bandera negra

Poesia més dolça que la mel

Ho han fet tan malament…

El que calia era despertar

No em coneix de res

Poeta alliberat

Paradisos naturals

El pla és el plànol

La joventut rebel

La delicadesa del gest

Demana’m la lluna

FFF

Al portal del bar

Bruixes tirant a druïdesses

No ens trepitgeu!

Somniant sense límits

Caminant sense marges

No hi ha cadenes, lligams ni opressió

Tendresa vestida de nit

Tot es barreja en aquest calder

L’oasi dins de cada vers

Somni a somni som el dimoni

Embruix de bruixes astutes

Fragància feta d’elegància

La necessitat de ser-nos sincers

Les ferides que ens fan més forts

Irreductibles i invencibles

Retorn al paradís perdut

Posar-nos d’acord

L’amulet

Tornar a l’adolescència

Realitat fragmentada

La fosca lluna nova

Les llàgrimes

Sol i nu

Vespre de reflexos

Legalització

Paraules erràtiques

Emborratxar-nos de llunes

No em penso llençar

Creure en la màgia amb ulls clucs

La llum que duem dins el cor

Escriptura automàtica

La negra nit ens ha transformat

El talent latent

Als poetes mai no els fareu callar

La lluita acabarà

Serem eterns, infinita existència

Vida i mort en un sol instant

Aquest matí està prenyat d’ahir

Tinc el temps just

La llum que mulla els ulls

Mirant el cel un matí d’hivern

Les fades nues de cabells liles

Poesies dictades a cau d’orella

Jocs d’atzar premonitoris

Tot està escrit en un futur incert

Volem, podem

Desànim

Arriben dies clars

La imatge al mirall torna a tu

Despullarem el cel enmig del bes

Ho hem inventat tot

Renéixer entre cendres molles

Què en fem dels somnis més reals?

D’un extrem a l’altre

Congelats i cristal·litzats

Rojos reflexos

Quan vaig veure la llum

El record de la teva mirada

Sense límits en el somni

Darrera poesia

La maduresa

2074

Una altra de les dolces

La dansa de la lluna nua

La llunyania del teu raser

I si torno a cantar trist

Quan plores

On badà l’ona vaig sorgir

Per tu moro

Eterns ens trobarem

Les idees lluiten contra la tempesta

Punt i apart

“Epíleg”

***

ESCALES DE COLORS

***

LES ESCALES A LES CALES DE COLORS

Tornaré a parlar d’amor

Experiment de ment en ment

Els trens de nit amb bidons

Folls, bruixots i druides

Quan tot sigui realitat irrefutable

No caldrà creure-ho per veure-ho

Un “gest desmesurat”*

Els passejos matinals

Si ens posem d’acord

Poesia 1963

L’objectiu és clar i no és la clau

No hi ha camí alquímic si no ho creus

Recordant les meves àvies i els meus avis

La pluja com la d’avui mai és en va

24/10/24

La mitjanit i els estels mig adormits

La branca humida de l’alquímia

30 llibres que només són el pròleg

La pregunta no és “què han fet?”

19:19 DEL 19 D’OCTUBRE DEL 2024

He mirat la matinada amb ulls d’ahir

30è llibre i jo tan lliure

El cap cap al capvespre

Mateo

Sàvia

Ambdós

Que no quedin als núvols, que plogui

Transmutació alquímica -A parts–

Part I

Part II

Part III

Part IV

Part V

Part VI

Part VII

Part VIII

Part IX

Part X

Part XI

Part XII

Part XIII

Per més que m’enamorin tantes coses…

No cal que hi siguis ni que ho llegeixis

La mel regalima lluna avall

Un secret a veus

Si no ho creuen ara ja ho creuran

Enamorat d’un matí de tardor

La guerra mundial està a prop

Respostes a l’huracà

Lleis no escrites

Tot present al subconscient

“Ostres! Què ha passat?” -Diran-

Som un batec que mou el món

Teràpia mil·lenària

Tomb a tomb tornar al rumb

Ratpenats volant damunt les vies

Estic enamorat del món perquè hi ets

Si abans o després ve la bilis

La missió

Tu tan dolça i jo tan salat

La pressa com a mala consellera

L’alquímia no és cosa de dèbils

La llibertat, desitjos i anhels

Carn de psiquiàtric

La bona sort i la mala sort

La casa boja i alquímica

Núvol blanc de tarda a llevant

L’espelma no és la vela

Acaba l’estiu del 2024

Ainhoa

Artista

Redescobrir el plaer d’escriure

Traïdors

Quan vaig arribar

L’arbre de l’estació

Tàser i desfibril·ladors

Rajos com dispars de colors intensos

El mestissatge i la barreja eterna

***

UTOPIA REAL

Realitat lluny del Reialme

Somniarem allò utòpic fins fer-ho cert

Mai no abandonaré

Paraules que fan fortuna

Una llum al demà que espera

Agressivitat i violència

(…)

***