Dedicat al plaer
Un poema, un raser,
dibuixo l’estela
d’un demà passatger,
dins la llunyania
de qualsevol instant
plens de calma i vida,
carregat de pensaments…
Qui pogués endur-se
aquest moment present?
Ara que totes les hores
es suspenen i és lleuger l’aire,
que ens transpira com respira
i omple de moviments
la raó i l’ésser, l’instant present…
I així me’n vaig creuant horitzons
trencant raons per trobar-nos,
que ens omplien el cor… el sol.
Carregat de sensacions, d’emocions,
anirem encara més lluny, a la llum…
Del nostre demà, del nostre avui,
que omple els poemes de màgia,
totes i cadascuna de les pàgines,
els dies, les hores, més enllà.
