Drecera
Sembla que ha canviat
ja no és com era, potser millor,
no penso que hagi empitjorat
ben mirat, de fet tot sembla
agafar un color especial.
La vida es transfigura
com al mirall del somni.
On hi som reflectits
amb llum sencera
i drecera complerta,
travessant jardins d’infantesa
quan et miro ja veig
com res no ha canviat,
en essència, tot és com era.
Segur, és millor la drecera,
que plena i serena
ens torna al camí de la bellesa,
on ja som com érem,
sense més límits al contacte,
veient-nos com mai a l’ara,
sentint-nos com sempre,
sense que res sigui el que era,
però estimant-nos ara, rere cada ara.
