El cascavell

El cascavell

El cascavell el gat se’l mira,
entre ell i el seu somriure,
hi ha una perla al cel,
com un ull en blanc,
com un ull de cec,
acabem per veure’l net,
més endins de la imatge,
més endins d’un mateix.
I jo creixo, i ell creix,
al compàs de ritmes d’abans.
Al compàs de ritmes vells i bells,
i jo m’ho miro dins un pretext
que mai no hauria imaginat abans,
com mai no hauria imaginat amb ell,
és tan màgic i és tan preciós
que els dies i les nits
s’omplen de magnetisme,
s’omplen de sentiments,
amb un gat i un cascavell.