Cel masturbat
Motius on trobar-nos i llums,
camins de memòria i sol,
cel on veure’ns, masturbats,
les nostres passions estimades
el nostre raig de lluna i la mel,
qui sap si el dolor testicular
no té a veure amb els morts,
qui sap si té a veure amb els no nats,
hauríem d’esbrinar-ne l’origen i final,
el nostre temps guanyat a la història,
aquest batec d’idees i el nou matí,
qui sap si deuria ser així ahir,
de fet les carícies no tenen lloc ni món.
Les nostres ànimes s’escampaven arreu,
no teníem ni infern ni estigmes,
les nostres passions exhaustes
els cossos sense ànima ni lloc on trobar-se.
I érem muts i no enteníem res de res
i ara tot es calcula entre els closos caus
al seu interior hi dormia la flama oberta
aquell batec de foc i flama encesa,
un instant on trobar-nos malgrat les idees
i no som u, ni dos, potser ni la resta,
la frase estesa, el cel de les idees,
quan no hi hagi l’ésser,
quan cala i calma s’acostin,
quan el cel masturbat sigui senyal i enveja
de tantes aliances fetes sota les finestres
i serem com mai no havíem pensat
després del nostre breu comiat,
ara ja tot serà energia, llums i harmonia,
la més bella i pacífica sintonia,
després d’aquest moment
ja res no serà mentida.
Tot és fet i transparència,
l’orgull dels homes sense ulls,
l’enveja de les parpelles closes,
instints on ahir hi havia només imatges
ara serem arreu i en nosaltres,
guarirem cada ferida, serem cada imatge.
t’estic estimant malgrat l’esperit de la tarda,
que ja s’acosta i res no amaga,
serem com sempre seríem i encara,
ara que tot s’acosta arriba la mateixa dansa,
tan de bo tot sigui com s’imaginava,
després de les tenebres hi és la claror, calma,
qui sap si el dit o no dit ens allunya dels actes,
de fet cada cel és un delit i desig,
cada dansa és cel i batec masturbat.
