Diable poeta
Obra de gata,
negre sota estels,
sota barres de llum als marges.
Les teves ales i el teu somriure,
els teus ulls inimaginables,
el cel estrellat de les hores guanyades
i per un moment desconnectes,
desconnecto, desconnectem,
el desig creix i es fa present,
i ja no voldríem sentir res
i el moment de tenir-ho present,
ja no era so, ni llum, ni ombra,
i de tant dir-ho ens fa presos
i la nostra presó és la llibertat,
presos on no hi érem, acabats.
-Sempre quedarà l’essència-
Les nostres llunes i el bategar,
el nostre despertar, la nit i el dia,
La ferida i el bes,
del contrari i del revés,
després de tots els comiats,
veurem aturar qualsevol neguit,
les nostres passes i el destí,
cada dolor embogit,
de crit a crit,
de llit a llit,
de pergamí i sorpresa,
el més bell dels records,
la màgia encesa i estesa,
de la ignorància dels fets
i de tant com somniàvem,
a la boja gata fosca,
a cada vida diable,
a cada somni de poeta,
a cada bogeria aterren
les il·lusions i la mort.
Braus i banyes llunyanes,
quan cap era de ningú,
si no m’ho dius tu
m’ho dic jo
i si ho fem els dos
tot tornarà a ser diferent
i el vent i la lluna present,
aquest moment ja és etern.
