Animal feliç
Jeu a la cambra
anul·la la nit amb la mirada,
animal ferit, de llargues ales,
animal d’ànimes i dia, tornada,
animal de tendres urpes, ànima,
de blau cel a les pupil·les, embruix d’hores liles,
ànim de crits al matí, lliurats al fi de l’ahir,
animal feliç malgrat el vent, gràcies al vi,
animal de tendres ales i tendre encís,
animals de dolç marí i algues daurades
mal d’ànima presa i dolçor a la fi.
Olor de presonera consciència,
carícies i concupiscència, fera celeste,
delit i luxúria a cada dèria, ànima encesa,
animal feliç i el més preciós matí,
deslliurat del seu destí, embogit de vi,
marcant a cada passa la flama,
cremant-se de desig per trobar-se.
Animal feliç i dolces onades,
pensaments onírics a la tarda,
llum d’anhels sense fi ni lloc,
estigma dels antics trobadors.
Ai de l’animal si no arriba el gest!
Qualsevol, i doncs, el més pervers,
i de la tendresa un nou sol vers,
aquest que escric, anònim,
aquest que em dius sense paraules,
serem animals sense complexes
abans no arribin altres albades,
de tant en tant els matins són de marbre
i són més fredes les imatges, ho sentim,
darrere cada il·lusió guanyada, la tarda.
I ja la foscor jeu a la cambra,
l’animal ferit, arrupit, espera la dansa,
el ball de les hores que ja són guanyades,
ara som més feliços que mai,
ara ja res serà per sempre
i el desig creix i es fa espessa la nit,
ara potser sóc l’animal més feliç,
potser el conscient s’oblidà ahir
i doncs ja no ens caldrà patir,
darrere cada paraula hi ha la llum,
darrere cada urpa un sol ull,
l’animal que duem dins ja surt,
potser no serem mai un reflex
i qui ho sap, tots els miralls
i ja només veiem ànimes, calmats,
serem per sempre lliures: animals.
L’univers es transfigura i és intens,
a cada pas, a cada vers, camí, destí…
i doncs, amb cada llenguatge, món,
i ara les hores dansen mortes, som,
i ja no són més vives les flors, les olors,
darrere tants comiats omesos, encesos,
la nostra vida es dissipa com ahir,
ja no ens quedarà pas el patir,
cada novel·la és un cant antic,
cada vers, cada poema, el desig.
I doncs, som qui som, on érem dormim,
som on no érem i no sabem d’idees,
estem on volem i el despertar és somni
i si no és així i el secret és ocult i present,
el camí és més infern que les ombres latents,
i del foc de la terra ara se’n fa aigua i vent,
ja no veiem estels…Els arbres somriuen lents,
estem on volíem, sinó hi confiem: Hi som, hi serem.
