Ulls endins (Màgica nit)
Ulls al vell mig de la nit,
ulls a la foscor extrema,
ulls que sense mirar veuen,
ulls que em tenen pres, ulls.
Ulls de dolça mirada
ulls que veig sense mirar,
ulls tendres com infinit habitable,
ulls de carícies inacabables.
Ulls, propers, ulls.
Ulls que ja no s’allunyen,
ulls que ara em despullen.
Ulls a l’ull dels ulls.
Nit endins, dolça nit,
nit enllà, albes lliures.
Nits i ulls que ensenyen i guien.
Ulls de la nit, foscor endins.
Endins els ulls, nit,
dins la nit, ulls.
ulls que miren,
nit dins dels ulls.
Mirades inacabables,
nit sense cap final,
matí de dolces mirades,
dins els ulls, la mirada.
Em mires, de nou, sol,
matí de tendres carícies,
terratrèmol dels sentits,
acarones l’espatlla amb un bes
i ja neix el vers més proper.
Aquest nostre univers,
ulls endins, màgic matí,
et veig i no puc més:
triarem el nostre camí.
