Crec en la màgia

Crec en la màgia

Crec en la màgia,
en tota la fantasia,
i sé segur que hi ets,
dia per dia, any per any.
I segueixo abans la mort
no arriba, entre veritats
somnis, vides i mentides.
Realitats que ja són màgiques,
que ara neixen i m’embriaguen
mentre el caminar és un seguit
de passes dolces i tranquil·les
i ja no creiem en més mentides.
El somni és el desig adquirit,
la realitat amagada i l’infinit.
El que vivim encara i més,
és el que manca… és el que és.
I es transforma, viu deforme,
com si entenem el món oníric
i tot allò que ens envolta i volta,
ens oculta i il·lumina, ens mira.
Crec en la màgia com en tu ara,
que restes mut i bades, balles,
en tu que fas els cors forts…

I ja res no vol ni pot espantar-te,
que et despertes després del son
i li rius a la lluna i li rius al sol,
que vius la calma, tot desconsol.
Crec en tu com en ella, la màgia
que alimenta els cossos i amaga
tanta realitat viscuda i poca traça,
pel qui viu del neguit i l’obsessió abraça,
aquell que nega emmudit entre les brases,
dia darrera dia, tot l’ara ens confirma
i confio en la pau de qualsevol pensament,

Cada llum, per a cada mirada, cada traç.

L’avui viscut que no el mati la tarda,
és el somni present de realitat imaginada,
realitat palpable, demostrable, màgica.