I hem escapat de totes les presons
Però la presó mental
és la més difícil de travessar,
deixar enrere falses obsessions
caminant sense rumb ni direccions,
dormir sols i emmudir, res no dir.
Cada dia tornem a somniar
aquest nostre somni per demà.
Deixar darrera la lluna.
Deixar darrera cada pas.
Fer més tendre el final, cada final,
tornar-nos a trobar i tornar a besar,
per fi deslliurats d’amor i melangia,
d’enyor i paraules dolces i senzilles.
Sense cap més lligam, sense reclams,
sense restar tancats, a l’anonimat,
més que dins nostre, al voltant,
al nostre cap, més endins, trobant.
I cap més lligam, cap cadena, cap senyal.
Guiant-nos per les hores amb calma radiant.
Deslliurant-nos, escapant. Presó mental.
