Diabulus – Àngelus
L’esperit ferit torna de nit,
el diable dorm al meu pit.
L’àngel que somniava jeu
dins la tempesta feta pau,
darrere cada infern, el cel.
Ying i Yang dins cadascú,
el bé i el mal a la balança.
Ja no hi ha marges al desig,
cada dolmen, cada destí…
desvetlla les claus de l’ahir.
I ja no hi ha marges a la nit.
Darrere cada ombra la calma,
darrere cada llum, tempestes.
Així potser som com érem, somniem,
així els extrems oposats es toquen,
s’enllacen i declinen, no hi ha farsa.
