Cançó
Plena dels mots,
gelada de desamor.
Sentida com present,
ardent comiat fidel.
Cançó. Hores viscudes,
anys de treva i guerra.
Cançons per les estrelles,
astres muts guien i ensenyen.
Darrera cada vers l’amor és senyal,
esguarda i revela, ensopega.
La tràgica pena,
el mot emmudit, la ressenya.
Cançó i un sol acord,
vers ple d’instants humits.
Estela de nits complertes,
de sexes units per ments amoroses.
Cançó on ahir hi havien morts,
el món plora la cançó.
Cançó i tantes matinades junts,
“és increïble, el suposat destí té secrets”.
I ja res no és previsible
i l’imprecís camí ens omple de nits.
Cançó, per tots, per cadascú,
acords i mots darrera cada mirada,
Darrera cada frase… Cada moment.
cançons de les matinades, cap turment.
Cançó, i vés, del present, instant pres.
Cançó ardent, fragància desconeguda.
Dolços instants de les hores
verí amarg i tendre comiat.
Cançó que mai no acaba,
tornar-nos a trobar.
