Ara les paraules
Resten mudes i ja no diuen pas res,
dels reclams de la terra vinc a tu
i ja res no ens espanta, soltes les barques,
i de nit somniarem com érem ahir
i ja el demà no ens podrà dir res més,
continuarem com en aquell primer batec,
sentint-nos lliures per dins, per fora,
entre el llenguatge de les hores molles.
I ja res no serà com allò abans imaginat,
darrera de les parpelles hi ha la mà
d’aquells que tenen veles esteses
d’aquells que volen donar-nos un comiat,
sense un adéu, sense cap altre despertar,
darrera dels arbres les paraules juguen
al joc de tornar-nos a trobar, lliures de nit,
de dia, de comiats, de mentides i sortides
anirem on els pols ens assenyalen la vida.
