Sirena
D’ones mudes i instants presos,
de precioses hores nues, cels liles,
i ja no cal la sort, goig dins el cor.
L’alliberació de l’ànima, cor fort.
Estels d’argent i places roents.
El teu cos bategant damunt el gel,
escalfor màgica, mite valent.
Deessa del coneixement, barreja,
mística hora de tendresa i mel.
Mestissatge de ports llunyans i antics,
veler de veles liles dins els cervells.
Ara que encara som joves i fidels
a les coses que em après després,
a totes les insígnies de futur incert,
el teu estel de blanques ales mira
les meves ànsies de tornar a escriure.
Així acabarem quan tot just torni l’anhel,
l’alè de revolta del coneixement,
estel roent i vent d’argent florit pels anys,
vinagre de vins antics i miratge envellit.
Hores de calma, hores de tast,
sirena de sal fent dolor a les ferides,
llimona amb mel, maduixes al cos i cor.
Dolça i salada, sirena enamorada,
escull de gel i vent, fred al pensament.
Tendresa de les hores guanyades
al ritme de les matinades, tendre instant.
Sirenes a la mar de l’ahir,
antic camí de gel marí,
escalfor sota mar i glaç,
blau i blanc es trenquen
a l’albada de les sirenes,
on ja tot és com era
quan ja no queden dreceres.
T’estimaré sempre.
