El silenci absolut
Declina la imatge i l’infinit,
trencats tots els cors de l’ahir.
Ja no hi ha reixes i vola la tempesta,
darrera de cada paraula hi ha claus
per esbrinar que vol dir la tarda.
I encara que l’escolto i que em canta,
encara no sé xiulets que puguin emular-la.
El silenci absolut…
…i uns quants retalls de somni
que el vent no s’endurà enlloc.
I els arbres ballaran cecs i nus
no hi haurà sentits pels vegetals,
se’ns ho enduen tot, ànima, animal,
ara cada pedra demana permís per passar,
i no és qüestió de mirar endavant, enrere,
cada passa té un sentit a les finestres.
I ja no hi haurà paraules.
I emmudiran les llengües.
I la sang vessada ja no dirà res
i entristiran les parpelles.
No hi ha tornada al món del somni,
si així ho volien així ho tenen,
si així volíem fugir, ens quedem,
emmudits i lluny de les nits.
I cada silenci se’ns fon
no, no hi ha paraules…
…silenci absolut.
