Paciència no és esperar
Estar o no ser-hi,
veure-ho i assentir-ho.
Posar glaçons al vas,
gelar-nos per veure-hi clar.
Escalfar-nos fins infinits…
…inabastables… i lliures.
Paciència per no ser esclaus,
paciència per veure’ns arribar.
Espera sense mesura ni nord,
tempesta de les idees, enlloc.
Ser pacients i complaure,
un sol gest per trobar-nos.
Estar i no ser, ser sense estar,
present sense futur ni despertar.
Somnis molls i clucs al demà.
Paciència, ball de cecs sense acabar,
impaciència als noms de governants.
Paciència, mare antiga i mot domable,
estigma fràgil de vides mortes i alades.
Paciència, paraula feta vers a les albes,
nit de somnis que mai no acaben,
joc de carícies i petons a l’entrar,
arribar d’enlloc per sorgir d’on érem.
I així eternament, i així, a contracorrent,
sense fer cas, caminant rebels.
Paciència, mare antiga,
mare eterna, la d’un sol bes
damunt les parpelles.
Paciència damunt les estrelles,
sense esperar res d’enlloc,
sentint-me ple per dins,
sabent-nos despertar i acaronar,
paciència no és esperar.
